L’acció 4 del projecte Nattur té per objecte fer costat als professionals de Turisme Actiu Natura (TAN) i, entre altres coses, dur a terme tallers de professionalització/capacitació.
A Girona, la UdG organitza tallers de formació pràctica, en funció de les necessitats dels professionals del sector i en col·laboració amb els socis associats:
- Creativitat i creació de productes turístics;
- Webmarketing i gestió de plataformes (TripAdvisor…) ;
- TripAdvisor: com aprofitar-ho i com respondre;
- Creació de productes i treball en xarxa;
- Assistir a un workshop
Desgraciadament, la pandèmia va interrompre aquests tallers, reduint pràcticament a zero l’activitat del sector del Turisme, un dels més afectats per la Covid, i entre altres, els professionals del TAN que són, en general, autònoms o microempreses.
Quant als acadèmics, fins i tot conservant la seva feina, es van trobar a casa, teletreballant sense molts coneixements en formació virtual o en e-learning.
Era doncs necessari aprendre i adaptar-se a les condicions que afectaven els professionals del TAN, que, sovint són persones amb gran experiència en coneixements tècnics, sempre sobre el terreny, amb poc temps i desitjoses de rebre una formació que els donés respostes immediates als seus problemes diaris, mantenint-los al mateix temps al corrent de les últimes tendències del sector per a poder respondre a les futures demandes.
Molt ràpidament, aquests professionals del TAN, i els professionals del turisme en general, van veure les seves activitats reduïdes al no-res des de març de 2020 fins avui, gener de 2021. Per tant, el seu principal problema s’ha convertit en la supervivència.
En aquestes condicions, després d’haver estudiat com realitzar tècnicament cursos de formació virtuals més o menys satisfactoris, els socis de Nattur van convenir que fer costat als professionals significava abordar temes que tractessin de com adaptar-se, junts, a la nova situació. Per això, amb l’autorització del Poctefa per a dedicar tallers de formació i accions a combatre les conseqüències de la pandèmia, la UdG va proposar una sèrie de tallers de formació, com, per exemple:
- Post COVID-19: nous públics, nous productes, nova comunicació
- El turisme en l’era post-COVID
- Vendre confiança i seguretat en temps de crisi?
- Discurs comunicatiu i creació de missatges centrats en el visitant
Aquestes formacions van ser ben rebudes (30/50 persones per sessió). Primera observació: la dispersió de les reaccions va donar pas ràpidament a l’expressió de la necessitat de reunir-se i buscar, junts, com fer front a aquesta situació. Els tallers restablien doncs un vincle amb el món exterior, permetent així escapar, en part, al confinament.
Per descomptat, l’elecció dels temes va afavorir fortament l’expressió. Passava el mateix en la universitat, on els estudiants expressaven la mateixa necessitat d’acompanyament, de contacte, encara que sigui virtual.
Si bé el virtual presenta alguns aspectes interessants:
- Estalvia temps, encara que sigui només estalviant viatges.
- La flexibilitat horària i la rapidesa amb la qual es pot organitzar una sessió.
- La modernitat (que actua només en un primer moment)
No obstant això, no tot és meravellós en el món virtual.
- Dificultats tècniques: falta de hardware, problemes de xarxa, …
- Falta de contacte: entre el ponent i els participants i especialment entre els participants.
- Pèrdua de la comunicació no verbal.
- Pot ser gravat i per tant escoltat en qualsevol moment, el que fa disminuir la participació
- Reforça l’aïllament de la gent
- Dificultats per a crear dinàmiques de grup. Reforç de la classe magistral i per tant més monotonia, poc participativa.
- Necessitat de temes eminentment pràctics, cerca de solucions concretes, per tant, necessitat de formació pràctica, per exemple, en Guiatge, transmissió i interpretació del patrimoni, estava prevista una sèrie de sessions amb el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, per a la formació dels seus guies, ajornades fins a la primavera de 2021:
- ABC dels guies: diferents tipus de guies, marc legal, competències i compatibilitats
- Eines per al guia intèrpret del patrimoni: com acollir i portar grups, recursos didàctics per a la interpretació del patrimoni
- Creació de productes en àrees naturals i comercialització
Ens trobem al començament de l’ensenyament virtual generalitzat. Un treball comú de tots els actors involucrats, pedagogs, mestres i participants, és necessari per a elaborar una pedagogia del virtual.
Ja apunten algunes pistes:
- El virtual no ha de substituir el cara a cara i viceversa: prendre el millor de cadascun.
- El ponent passa de ser un transmissor de coneixements a un animador que domina la dinàmica de grups.
- El virtual no ha de reproduir el cara a cara: substitució de la classe magistral per petites càpsules de 10 minuts desencadenants de reflexió i de casos pràctics.
- El virtual, basat en Internet i els ordinadors, ha d’utilitzar tot el potencial d’aquestes eines per a treballar sobre la base de tasques, casos pràctics, reunions, debats i jocs de rol, …
- Passar a una pedagogia de grups petits
- …i tot el que queda per aprendre.
El virtual ha vingut per a quedar-se, però en el lloc que és el seu, al servei d’objectius pedagògics i formatius.